El fundador
Albert
Albert
Colías Llamas
Per què la seva trajectòria explica la manera com Ágora tria qui seu a la taula.
Per què la seva trajectòria explica la manera com Ágora tria qui seu a la taula.
L'Albert va començar a treballar als tretze anys als camps de fruita de Lleida. Ben aviat va deixar de limitar-se a executar tasques. Li van confiar parcel·les senceres perquè les gestionés com a pròpies. Anys després ho resumiria d'una manera senzilla: «Sense ser meus, els gestionava com si ho fossin.»
Durant vuit anys va estalviar pràcticament tot el que va guanyar. Venia d'una família treballadora, sense tradició empresarial. Un mes després de fer vint-i-un anys va fer servir aquells estalvis per comprar una petita empresa de transports amb tres camions.
La decisió també tenia una raó personal. El seu pare treballava com a mecànic de camions i l'Albert volia construir alguna cosa en què, algun dia, poguessin treballar junts. I així va ser.
Durant tres anys havia treballat amb el mateix client sense ni un sol retard. Va decidir prescindir de l'assegurança de crèdit, que suposava un cost important sobre la facturació, i destinar aquell capital a comprar naus per a l'empresa.
Tres mesos després, el client va tornar tots els pagarés. El banc va executar les posicions i, en qüestió de mesos, l'empresa que havia construït durant anys va deixar de ser viable.
L'Albert no culpa el client ni el banc quan parla d'aquella etapa. Ho resumeix així: «No vaig ser prou valent per dir en aquell moment: tanquem ja, demà no obrim.» Va intentar sostenir la companyia dos anys més recorrent al finançament abans d'assumir-ne el tancament.
Després van arribar els anys de tornar el que quedava pendent, fins a l'últim euro. I una regla que no ha tornat a oblidar: una retirada a temps també pot ser una gran victòria.
Aquells tres camions van acabar convertint-se en una flota de 42 tràilers. Durant cinc anys va compaginar la seva pròpia empresa amb una feina per compte d'altri dins del mateix sector. De dilluns a divendres aprenia l'ofici. Els caps de setmana els passava amb el seu pare mantenint els camions de la seva pròpia companyia.
Aprendre. Treballar. Reinvertir. Tornar a començar.
Allà va començar una manera d'entendre l'empresa que, anys després, acabaria formant part d'Ágora.
L'empresa que avui sosté el grup no va néixer d'un pla de negoci. Va néixer d'una conversa a casa. La seva parella treballava en una residència de gent gran. Després de jornades de deu o dotze hores, li demanaven quedar-s'hi més estona per acompanyar residents que necessitaven sortir a passejar i per als quals no hi havia prou personal.
L'Albert va respondre: «Digues-los que sí. Però muntem una empresa per fer-ho.»
Van començar tots dos. Amb el seu propi cotxe. Fent personalment els primers serveis.
Avui, JUSAD Assistència és l'empresa central d'un grup format per divuit societats i més de 1.500 persones.
Podria haver agafat inversió externa. No ho vaig fer. Si respons davant d'un fons, ja no respons davant de les famílies. Albert Colías, sobre JUSAD
En una taula, no en un escenari
Durant gairebé dues dècades va construir les seves empreses sense socis. No necessàriament per desconfiança. Era, simplement, la manera de fer empresa que havia après.
Quaranta-dos camions. Una fallida. Anys pagant deute. I després, una nova companyia construïda des de zero. Sempre prenent les decisions pràcticament sol.
Fins que va seure al voltant d'una taula amb persones que no li havien de vendre res ni esperaven res d'ell. Els primers dies ni tan sols tenia clar què hi feia. Poc després va sortir d'aquella experiència amb nous socis, després de divuit anys sense haver-ne tingut.
Allò va canviar la seva manera d'entendre l'empresa. Durant anys s'havia estat posant el seu propi sostre sense adonar-se'n.
Perquè va trigar divuit anys a trobar una taula així. I quan la va trobar, no era a Espanya.
Ágora neix d'aquesta experiència: de comprovar què passa quan empresaris i inversors poden compartir una taula sense interessos comercials condicionant la conversa.
Per això Ágora no cobra comissions per les operacions que neixen entre els seus socis. La taula ha de respondre davant dels qui hi seuen. No davant de l'operació.
Ágora no va néixer per conèixer més gent. Va néixer perquè, a partir d'un cert punt, no necessites més gent. Necessites la gent adequada.
